Josep Ferrer Teresa Garcia Eduard López Antoni Morral Joan Josep Nuet
23 Febrer 2023
Des d’AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) considerem que, per aconseguir una nova entesa entre els diversos actors I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicans), cal continuar promovent el diàleg multilateral per tal que la possible evolució en les pròxims mesos de diversos processos (judicials, polítics, de negociació…) pugui obrir noves oportunitats de confluència durant la legislatura estatal actual. Calen propostes i iniciatives que puguin ser àmpliament compartides, així com una lectura menys crispada dels fets del 2017 ençà.
En efecte, cal situar la brutal repressió desfermada per l’EE, arran de l’embat democràtic de la tardor del 2017, com el principal detonant de les divergències entre els actors I-S-R. Tot i que aquesta reacció repressiva era previsible, Catalunya havia d’apurar la probabilitat de que, de grat o forçat internacionalment, finalment l’EE respectés la voluntat democràtica expressada en el referèndum de l’1-O. I sobre tot, si no ho feia, calia deixar ben palès l’autèntic tarannà del règim monàrquic del 78.
En aquells moments, sota l’amenaça de violència i brutalitat encara majors, els nostres dirigents van optar per evitar una confrontació definitiva a tot o res, ajornant-la per abordar-la en millors condicions. Potser va ser un error, però no pot considerar-se una traïció. En qualsevol cas, les eleccions del 21-des van demostrar que l’EE havia guanyat una batalla, però no pas la guerra. Més encara, potser havia començat a perdre-la en haver-ser desemmascarat les arrels franquistes d’aquella pretesa transició democràtica.
Aquest ajornament de l’embat definitiu va portar determinats sectors a una fase de confrontacions parcials que suposaria a l’EE un gran desgast i un desprestigi creixent malgrat superar-les. Alhora, semblaven obrir-se noves oportunitats de negociació amb l’EE que altres sectors van optar per aprofitar i esgotar abans de plantejar noves confrontacions. De fet, no és estrany que, front una repressió generalitzada, sigui difícil consensuar una tàctica per contrarestar-la d’entre les moltes possibles.
En qualsevol cas, hores d’ara l’EE ha traspassat moltes línies vermelles per a un estat de dret, en una guerra bruta en els diferents fronts judicials, policials, polítics… El deteriorament democràtic i la crisi estructural arriben a afectar les mateixes institucions i creixen les esquerdes en el front internacional. D’altra banda no semblen confirmar-se les expectatives de que un govern PSOE/Podemos aportés una sortida democràtica al contenciós. En definitiva, el poder de resposta de l’EE i el seu marge de maniobra és ara inferior al del 2017.
Cal, doncs, treballar perquè el 2023 inauguri un cicle d’oportunitat per a un nou embat democràtic. Així es reclama des de diversos sectors de la societat civil, com s’ha fet palès a les manifestacions de la tardor del 2022, o amb les iniciatives de l’ANC i OC. Per aprofitar-les cal reconduir les actuals discrepàncies cap un procés de diàleg i confluència basat en iniciatives àmpliament compartides.
Així, cal intensificar les lluites en temes que ja són d’ampli consens com la defensa de la llengua catalana o la reclamació d’amnistia.. En el mateix sentit, cal culminar les iniciatives institucionals en marxa, com ara la Mesa Negociadora, l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació o el Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent.
Un punt clau fora pressionar l’EE sobre un referèndum d’autodeterminació [vegeu el nostre article de 2-feb-2022] per tal que es pronunciï, abans no finalitzi la legislatura estatal actuals, de forma institucional, més enllà de declaracions personals. La Mesa Negociadora és un possible escenari per aquest emplaçament, que convindria reforçar amb altres iniciatives polítiques. Per exemple, la proposta de Reforma Constitucional per l’Autodeterminació i la República propugnada per l’AExRC, com a forma de palesar la voluntat majoritària de la ciutadania catalana i l’eventual resposta de l’EE. També una iniciativa al Parlament Europeu apel·lant a la mediació de la UE per tal que l’EE avali el dit referèndum. Cas de persistir la negativa de l’EE, amb aquestes iniciatives haurien quedat apurades, fins i tot amb la composició actual del parlament espanyol, les vies de negociació d’un referèndum d’autodeterminació efectiu, acordat amb l’EE i internacionalment reconegut.
S’obriria així, sempre deixant la porta oberta a l’esmentat referèndum, un context de confrontació amb l’EE que legitimaria la lluita cívica i l’actuació democràtica unilateral de Catalunya. Fins i tot per planificar l’aixecament unilateral de la DUI a curt o mitjà termini, dins la legislatura catalana actual. O bé per incloure el referèndum d’autodeterminació en una eventual negociació d’investidura després de les pròximes eleccions generals.
No cal dir que la preparació i execució d’aquestes accions requeririen un suport polític àmpliament majoritari, superant les discrepàncies i enfrontaments actuals. HI poden contribuir circumstàncies externes com el comportament de l’EE o de les instàncies internacionals. Però sobre tot cal iniciativa política en l’elaboració, presentació i defensa pública de propostes com les exposades. Es necessari, doncs, recuperar el diàleg multilateral entre els diferents actors del procés per a l’elaboració compartida d’aquestes alternatives i el seu impuls. En aquest sentit, AExRC mantindrà la seva voluntat d’espai de trobada i de reflexió.